Taula de continguts:
Els covenants del deute són components obligatoris dels contractes de préstec. Protegeixen els interessos de les institucions que fan els préstecs mitjançant la restricció de les empreses que demanen diners en préstec. Per exemple, poden evitar canvis en l’estructura de gestió o poden insistir en la divulgació d’informació financera en moments concrets. Els contractes de préstecs poden contenir un o més convenis de deute de diversos tipus.
Pactes financers
Un prestador pot prestar diners a una empresa perquè avalua que el negoci té suficients actius per cobrir el deute. Aquests actius es podrien vendre per recuperar el préstec si l'empresa no compleix les obligacions d'amortització. El prestador pot utilitzar un pacte financer per evitar que l’empresa utilitzi aquests actius per contractar altres préstecs. Això manté el risc del prestador com a mínim, ja que no hauria de compartir el resultat de les vendes d’actius amb altres prestadors si el negoci és predeterminat.
Pactes de gestió, control i propietat
Els convenis de gestió, control i propietat són de naturalesa restrictiva. Els contractes de préstecs poden incloure un pacte si l’equip directiu del negoci és fonamental per al seu èxit. Sota aquests termes, els propietaris d’empreses no poden substituir arbitràriament els empleats clau. Des del punt de vista del control i de la propietat, un pacte podria dictar els tipus de decisions que els propietaris poden prendre. Per exemple, pot definir l’estructura del consell d’administració o evitar canvis en l’estructura del capital, com ara noves ofertes d’emissions públiques o privades.
Pactes d'informació i divulgació
Els compromisos d'informació i divulgació no restringeixen el comportament, sinó que insisteixen en una acció positiva. Per exemple, un pacte d'informe pot indicar que l'empresa ha de proporcionar informes de comptabilitat financera provisionals trimestrals. Això permet al prestador identificar els problemes amb antelació i prendre les mesures necessàries per protegir la inversió del seu préstec. Un pacte d'informació pot requerir que la companyia informi quan guanyi o perdi contractes importants amb els clients. Això permet al prestador avaluar contínuament el seu risc de préstec.