Taula de continguts:

Anonim

Una propietat residual és un terme legal que es refereix a tots els béns d'una persona morta no llegada específicament a un hereu sota un testament o un altre document de planificació patrimonial. Bàsicament, la propietat residual és qualsevol propietat que no estigués identificada separadament al document de planificació de la propietat.

Els testaments solen proporcionar instruccions sobre la propietat residual del difunt.

Llegats específics i legals

Un llegat, o bequeathal, és un regal fet sota un document de planificació patrimonial, com ara una última voluntat i testament. Un llegat pot ser tan específic com "dono el meu anell de noces a la meva filla gran" o tan general com "dono totes les meves possessions físiques a la meva filla més gran".

Probatació

Quan una persona mor, la propietat d’aquesta persona s’ha de compilar, catalogar i distribuir a un hereu o hereus supervivents. En la majoria dels casos, aquest procés legal anomenat testamentari es produeix sota la supervisió d’un jutge judicial de successió. Tota la propietat de la persona morta que hi havia en el moment de la mort es coneix com la propietat de la persona morta.

Residual

El primer que succeeix al testamentari és que qualsevol propietat immobiliària esmentada en un llegat específic es transfereix a la propietat i al hereu legítim. Després de distribuir tota la propietat llegada, a la propietat restant se'ls coneix com a béns residuals. La propietat residual és essencialment la propietat sobrant després que totes les propietats identificades específicament s’hagin lliurat de la finca.

Llegat general

La majoria dels testaments proporcionen una clàusula general de llegat relacionada amb la propietat residual. Per exemple, la voluntat pot proporcionar que "dono la meva finca residual al meu cònjuge supervivent". Sovint, un testament funciona simultàniament amb una confiança viva, que és un document de planificació jurídica de la propietat independent. Alguns voluntaris dirigeixen la propietat residual a la confiança viva. Aleshores, el fideïcomís vital conté instruccions específiques sobre com, quan i a qui s'ha de transferir la propietat de confiança a un o més hereus.

Recomanat Selecció de l'editor