Taula de continguts:
Els estats financers harmonitzats utilitzen pràctiques comptables estandarditzades internacionalment i un format uniforme de presentació d'informes per presentar la informació financera d'una empresa de qualsevol país del món. L'objectiu és facilitar les comparacions financeres entre empreses de diferents països i millorar la gestió i la presa de decisions sobre els recursos financers globals. L’objectiu final és maximitzar el potencial de l’economia mundial. El International Accounting Standards Board - l’entitat encarregada de l’establiment d’estàndards de la Fundació Internacional de Normes Financeres (International Financial Reporting Standards Foundation) independent ha estat liderant la iniciativa per crear normes de comptabilitat internacional des de 1973. Malgrat els avantatges òbvies, hi ha també una sèrie de desafiaments l’harmonització dels estats financers.
Diferències culturals
Una de les crítiques a les normes de comptabilitat harmonitzades és que l'IASB no ha tingut en compte plenament les diferències culturals, polítiques i socials entre els països. Això és especialment rellevant per a la seva implementació als països en desenvolupament, on les barreres lingüístiques, les actituds cap a la comptabilitat i altres aspectes socioculturals poden afectar la seva interpretació i aplicació. Per exemple, quan es van implementar les normes harmonitzades a Jordània, es va traduir primer a l'àrab. Tot i que els termes de comptabilitat tècnica han estat ben definits en àrab, els desafiaments es van produir quan la terminologia anglesa era difícil d’interpretar o utilitzar de manera inconsistent i, per tant, difícil de traduir amb precisió.
Acceptació mundial
Les normes comptables nacionals estan molt polititzades i sovint hi ha una tendència natural a situar els interessos de l’economia nacional per davant dels de l’economia global. Les empreses del sector privat i els organismes comptables professionals també tenen interessos en les pràctiques comptables i la informació financera. La pressió d’aquests grups per canviar o rebutjar certs estàndards pot tenir molt de pes amb els responsables polítics. L’adopció d’estàndards financers internacionals té problemes addicionals als països en desenvolupament. Sovint no tenen recursos i infraestructures per adaptar els marcs legislatius i legislatius nacionals en què es poden adaptar els estàndards i dificultar la implementació adequada.
Aplicació internacional
L'èxit de la informació financera harmonitzada depèn de que els governs individuals apliquin l'adhesió a les normes internacionals una vegada que siguin implementades. El 2008, les autoritats franceses van permetre al banc Société Générale traslladar algunes de les seves pèrdues entre el 2008 i el 2007, el que significa que el seu estat financer de 2008 semblava molt millor que la realitat. Això va provocar una protesta internacional, no pas el mínim de l'IASB. Quan es fan excepcions, soscava la integritat de tot el sistema i el fa ineficaç.
Formació i reconversió
Quan un país decideix harmonitzar-se amb els estàndards internacionals, les seves empreses, comptables i auditors han de ser reconquistats en els nous estàndards i en els procediments d'informació per als estats financers. Els programes universitaris i universitaris en aquest camp també han de passar per canvis significatius per tal d’educar a les persones que entren a la professió. Abans d’arribar a això, els formadors i professors necessitaran formació perquè puguin instruir professionals i estudiants. Això requerirà el desenvolupament de nous materials d'aprenentatge i currículums, nous exàmens de llicència professional i nous programes de comptabilitat i sistemes d'informació. Per complicar encara més les qüestions, cal adoptar progressivament les normes harmonitzades, de manera que, durant diversos anys, hi ha dos sistemes diferents. Una transició tan complexa requereix de molts mecanismes de seguretat per garantir que aconsegueixin resultats uniformes.