Gairebé no passa un dia sense una nova revelació d’una persona al poder que abusi de la seva posició. Els treballadors sempre han observat de prop quan els seus empresaris fan front al compliment de les empreses, tant si la mala conducta és financera, sexual o simplement és negligent. Sovint, algú se sent decebut, en bona part, suggereix una nova investigació, perquè les empreses encara no entenen el que està passant.
Todd Haugh, professor de dret i ètica empresarial a la Universitat d'Indiana, ha publicat estudis que identifiquen les maneres en què els casos de compliment generals passen per alt als caps de gestió. En un document clau, identifica vuit tipus de racionalització que els malhechores de coll blanc utilitzen per donar-se permís per sobrepassar-se. Mireu atents aquestes excuses en els vostres companys (o vosaltres mateixos): gairebé segur que indiquen la necessitat d’una intervenció.
- "Vaig haver de fer-ho. No era culpa meva".
- "Ningú no ha estat ferit".
- "Qui és realment la víctima aquí?"
- "Quina és la teva agenda per acusar-me?"
- "Simplement ho vaig fer per salvar l'empresa."
- "Bé, però mireu tot el bé que he fet".
- "Potser ho he fet, però el vaig guanyar".
- "Creus que sóc dolent? Mireu-vos!"
Quan finalment apareix el mal funcionament, sovint hi ha crides per castigar ràpidament i definitivament. Això és adequat en alguns casos, però fer un exemple d’un culpable pot no crear els canvis culturals necessaris per eliminar un problema. Igual que amb qualsevol hàbit, les "petxines" petites, consistents i arrelades tenen més possibilitats d’adherir-se. Haugh suggereix que incloguin recordatoris escrits sobre ètica i política en el programari de presentació de despeses o implementant procediments de llista de control abans de transferir fons.
Per descomptat, hi ha una línia entre "nudging" i microgestió recta. Però si algú amb qui treballeu no es pot autoregular, és important saber-ne agafar-lo.