Taula de continguts:
Per qualificar els beneficis de renda de seguretat suplementària (SSI), primer heu de complir els criteris d’ingressos i recursos. El vostre ingrés comptable no ha de ser superior a la quantitat permesa per rebre SSI, fins i tot si esteu discapacitat mental. Si compliu els requisits d'ingressos, haureu de proporcionar a l'Administració de la Seguretat Social exemples clars de com la vostra condició mental afecta la vostra vida diària i interfereix en la vostra capacitat de treball.
Suport a la vostra reclamació
Quan sol·liciteu SSI, juntament amb el compliment dels requisits de baixos ingressos, heu de proporcionar proves mèdiques que recolzin la vostra afirmació de patir un trastorn mental que perjudica o limita la vostra capacitat de treball. L'evidència mèdica inclou documentació dels símptomes, examen físic, resultats de laboratori i signes d'anomalies psicològiques. La condició ha d’haver durat o es preveu que duri per a un període mínim de 12 mesos consecutius. Els trastorns mentals qualificats han d'estar inclosos almenys en una de les nou categories diagnòstiques: esquizofrènia, trastorns psicòtics, trastorns afectius, retard mental, trastorns d'ansietat, trastorns de somatoforma, trastorns de la personalitat, dependència de substàncies i trastorns autistes o de desenvolupament.
Gravetat de la pobresa
El Servei de Determinació de la Discapacitat (DDS) utilitza determinades directrius per mesurar la gravetat de la discapacitat mental d'una persona. El DDS analitza si un deteriorament mental limita significativament el funcionament general i la capacitat de treballar un treball per al qual se li paga. Per qualificar-se com a discapacitat, un trastorn mental ha d’afectar la vostra vida en quatre àrees principals de funcionament. El deteriorament ha de limitar la vostra capacitat per dur a terme les activitats de la vida diària. Un trastorn mental també ha d'afectar la vostra capacitat de concentració i centrar la vostra atenció de manera que no pugueu completar les tasques. A més, el deteriorament mental us ha d'evitar que interaccionis amb els altres i funcioni a nivell social. Finalment, la deficiència mental ha d’afectar la vostra capacitat per manejar eficaçment l'estrès. La descompensació es caracteritza per episodis que augmenten els símptomes i disminueixen la capacitat de funcionament. Depenent del tipus de trastorn mental que tingui, haureu de demostrar que teniu dificultats en almenys dues o tres d'aquestes quatre àrees de funcionament. El DDS determina si la discapacitat limita greument la vostra capacitat de funcionament independent de manera continuada.
Tipus d’evidència
Les proves mèdiques acceptables relacionades amb la seva discapacitat mental inclouen un historial de trastorns, registre de tractaments i hospitalitzacions, resultats de proves psicològiques, notes d’entrevistes clíniques amb un psiquiatre o psicòleg, avaluacions d’empresaris i observacions escrites d’amics i membres de la família. És possible que la Seguretat Social necessiti obtenir proves que cobreixin un llarg període de temps per determinar si el seu nivell de funcionament varia. El DDS examinarà si els intents que heu realitzat de treballar han estat a curt termini. El vostre comportament durant la vostra feina, així com els motius per acabar la vostra feina, poden ser rellevants per al vostre cas.
Tècniques de proves
Les proves psicològiques mesuren la intel·ligència d'una persona i avalua el funcionament cognitiu i emocional. Les avaluacions i proves de detecció es fan servir per avaluar una persona per anomalies psicològiques o de comportament. Les avaluacions neuropsicològiques permeten confirmar problemes amb la funció cerebral, com ara dificultats de percepció, capacitat de resolució de problemes, atenció i concentració o comportament social inadequat. En revisar un cas, els professionals del DDS busquen identificar els canvis en la personalitat, el deteriorament de la memòria, la incapacitat per controlar els impulsos, la disminució de la capacitat intel·lectual i els límits visibles en la realització de les activitats de la vida diària. Els revisors també busquen una història d'un any o més de no poder funcionar fora d'un entorn de vida molt estructurat i solidari.