En un nou estudi publicat al Journal of Alzheimer's Disease, el major estudi funcional de la imatge cerebral fins ara, els investigadors van analitzar les diferències entre el cervell dels homes i les dones. Aquesta setmana se sent especialment rellevant a mesura que s’ha produït una notícia simultània sobre un empleat de Google que va ser acomiadat per haver escrit una nota anti-diversitat en la qual argumentava que les diferències cerebrals entre homes i dones fan que els homes siguin més adequats per a llocs de treball d’alta intensitat. Com va dir, els homes tenen una "unitat de condició més elevada". L’estudi sembla indicar una cosa molt diferent.
Els resultats de l’estudi mostren que els cervells de les dones són més actius que els cervells dels homes, sobretot en l’escorça prefrontal que és responsable del control i del focus dels impulsos. Una altra àrea del cervell en la qual els cervells femenins semblen més actius són les àrees límbiques i emocionals que impliquen humor i ansietat. Amb més activitat a l'escorça prefrontal, té sentit que les dones "tendeixin a mostrar més punts forts en les àrees d'empatia, intuïció, col·laboració, autocontrol i preocupacions adequades". Amb més activitat a les àrees límbiques, explica per què les dones són "més vulnerables a l’ansietat, la depressió, l’insomni i els trastorns de l’alimentació".
Els homes, per la seva banda, "tenen taxes més altes de TDAH, problemes relacionats amb la conducta i presoners". El punt és que el cervell de ningú no és perfecte.
Mentre que en aquest cas, aprenent com el flux sanguini afecta el cervell, es va realitzar en gran mesura per investigar la malaltia, més sabem del cervell, més sabem de les persones i de la millor manera de treballar.
Tot i que sens dubte hi ha diferències entre cervells masculins i femenins, són aquestes diferències que enforteixen el medi ambient, tant en general com en el professional. No hi ha res sobre les exploracions que indiquin que els homes són més adequats per a treballs d’alta intensitat. Els manifestos escrits en lloança de la diversitat no són la resposta; abraçant la realitat que el cervell masculí i femení té una força diferent, igual d'important.