Taula de continguts:
L’amortització és un mitjà d’assignació de costos per als béns de capital. Les empreses utilitzen diferents mètodes d’amortització, segons els tipus d’actius, per tal de comptabilitzar de manera adequada els càrrecs d’amortització en diversos períodes comptables. Un càrrec per amortització es pot expressar com a base d’amortització d’un actiu multiplicada per la taxa d’amortització, que són les principals preocupacions del mètode d’amortització. El mètode de balanç decreixent i el mètode lineal defineixen la base de depreciació i la taxa d’amortització de manera diferent.
Base d’amortització
La base d’amortització és el cost o valor d’un actiu que s’ha de comptabilitzar com a despesa durant diversos períodes comptables. La base de depreciació inicial, o el saldo del valor d’un actiu al començament del primer període, és sovint el cost d’adquisició d’un actiu, menys el valor de salvament, que és el valor restant de l’actiu després que s’hagi eliminat del servei. Segons el mètode d’amortització utilitzat, les empreses poden tenir una base d’amortització constant per a tots els períodes o bé es poden canviar d’un període a un altre. El canvi s’aconsegueix restant la càrrega d’amortització d’un període de l’import de la base d’amortització al començament del període per arribar a la base de depreciació del període següent.
Taxa d’amortització
Una taxa d’amortització es pot expressar com a percentatge o fracció. Alguns mètodes d’amortització utilitzen una taxa d’amortització constant per a tots els períodes; alguns usen taxes variables per a períodes diferents; i altres poden utilitzar taxes que disminueixin durant la vida d’un actiu. Tenint en compte la mateixa base d’amortització, l’ús de diferents taxes d’amortització provoca càrregues d’amortització de quantitats variables. Alguns mètodes d’amortització calculen les taxes d’amortització en funció del nombre d’anys de vida útil d’un actiu.
Línia recta
El mètode de l'amortització lineal utilitza tant una base d'amortització constant com una taxa d'amortització constant durant tots els períodes. La base d’amortització per a cada període és el cost d’adquisició d’un actiu menys el valor de recuperació. Per a un actiu de 10 anys, la taxa d’amortització seria d’una dècima, o el 10 per cent, de la taxa d’amortització del 100 per cent. El mètode lineal suposa que un actiu disminueix en valor o utilitat amb el pas del temps, que és conceptualment adequat per als actius que ofereixen fins i tot beneficis al llarg de la seva vida econòmica.
Balanç decreixent
El mètode de depreciació del saldo decreixent es basa en part en el mètode de la línia recta perquè la seva taxa d'amortització és un múltiple de la taxa lineal. Per exemple, la taxa de depreciació del mètode de balanç decreixent pot ser el doble de la taxa lineal si s'utilitza el mètode de balanç de doble caiguda. Igual que el mètode lineal, el mètode del saldo decreixent té una taxa d'amortització constant; a diferència del mètode lineal, el mètode del saldo decreixent utilitza una base de depreciació decreixent que disminueix cada període per l'import del càrrec per amortització d'aquest període. Tingueu en compte que la base d’amortització inicial utilitza el cost total d’adquisició d’un actiu, però l’actiu s’amortitza només pel seu valor de recuperació.