Taula de continguts:
El Tresor dels Estats Units emet valors a curt termini coneguts com a lletres del Tresor o Bons, mitjançant la realització de subhastes setmanals. Es ven bolletes a un preu actualitzat i els canvia al seu valor nominal. La diferència entre el preu de compra d’una lletra fixa, establerta per licitació de subhastes i el seu valor nominal al venciment determina el guany del comprador. Els inversors compren bitllets de divises enviant ofertes competitives o no competitives al Tresor. Els dos tipus d’ofertes tenen diverses diferències significatives.
Perfils dels licitadors
Els bancs, les agències de borsa, els fons d’inversió privats i altres tipus d’inversors grans solen presentar ofertes competitives per als comptes de bons. Les ofertes competitives satisfactòries requereixen un coneixement exhaustiu dels mercats de valors. Les petites empreses d'inversió i els individus tendeixen a presentar ofertes no competitives, també conegudes com a ofertes.
Temporització d’ofertes
Els licitadors no competitius han de presentar les seves ofertes a les 12:00. Hora de l'Est el dia de la subhasta. El Tresor accepta ofertes competitives fins a les 1:00 pm. Hora de l'Est el dia de la subhasta. Els grans licitadors competitius de la factura en T solen presentar les seves ofertes segons abans que es tanqui la subhasta.
Característiques de l’oferta
En una oferta de Lletres T competitives, el licitador especifica la quantitat de lletres de compra que vol adquirir i la devolució que desitja sobre la inversió. El licitador expressa la rendibilitat en termes de taxa de descompte. Per exemple, una oferta de 1,00 significa que el comprador busca un tipus de descompte d'un per cent. Si el Tresor accepta aquesta oferta per un projecte de llei que canvia per un import de 1.000 € al venciment, el comprador paga $ 990. L’oferta d’1,5 és una oferta superior perquè el comprador sol·licita un descompte més alt oferint el pagament de 985 dòlars per un bitllet de 1.000 dòlars. En una subhasta, el Tresor no acceptarà les ofertes més altes realitzades pels licitadors competitius. En canvi, accepta les ofertes de tots els licitadors no competitius de la subhasta.
Distribució
Quan es tanqui la subhasta, els funcionaris del Tresor resten totes les ofertes no competitives de l'import total de l'oferta pública. Per exemple, si les ofertes no competitives en una subhasta de 10.000 milions de dòlars ascendeixen a 2.000 milions de dòlars, el Tresor reserva 2.000 milions de dòlars per als licitadors no competitius i distribueix els $ 8 milers de dòlars restants a licitadors competitius. Els funcionaris del tresor classifiquen totes les ofertes competitives de menor a més alta; comencen a distribuir lletres electròniques, començant pel licitador més baix. Segueixen emetent llibres de la propietat fins que s’hagin esgotat el fons d’ofertes competitives de 8.000 milions de dòlars. Si l’import total de l’oferta ofertada pels licitadors competitius supera l’import del fons, el Tresor no accepta les ofertes competitives més altes.
Els funcionaris del tresor calculen llavors la taxa de descompte per als licitadors no competitius mitjançant la mitjana de les ofertes competitives. Per exemple, si les ofertes competitives reeixides oscil·laven entre 1,0 i 1,5, la taxa de descompte per als licitadors no competitius es definirà dins d’aquest rang.
Limitacions
Un licitador individual competitiu no pot adquirir més del 35 per cent de l’import total ofert en una subhasta de lletres. Un licitador no competitiu es limita a la compra d’un milió de dòlars per subhasta.