Taula de continguts:
La carta de crèdit i el pagaré solen donar la mateixa promesa: la promesa dels fons. Tot i que cadascun és un instrument escrit habitualment en transaccions financeres, cadascuna té una funció diferent. En essència, la carta de crèdit promet alguna cosa que l’emissor ja té, mentre que el pagarés prometrà donar-li alguna cosa en el futur que l’emissor encara no pugui tenir.
Història de la carta de crèdit
Cap al segle XIV, els banquers europeus van idear una manera de transportar diners, coneguda com a carta de crèdit, que podria ser el precursor de la targeta de crèdit. En comptes d'una targeta de plàstic, la carta de crèdit era una carta real, escrita pel banc en nom d'un client, indicant la quantitat de crèdit que tenia el titular de la carta amb la institució financera. Una persona podria utilitzar la carta de crèdit per fer una compra perquè els fons promesos a través de la carta de crèdit eren fons que el titular de la carta ja tenia aprovació per utilitzar.
Carta de crèdit d'avui
Mentre que les targetes de crèdit proporcionaven una nova forma de transportar fons, no van substituir la carta de crèdit. Les transaccions comercials internacionals que impliquen grans quantitats de diners solen dependre de la carta de crèdit com a instrument de finançament. El procés per canviar els fons pot variar, però normalment requereix documentació o recepció de béns o serveis.
Pagaré
Mentre que la carta de crèdit promet fons als quals el titular té accés, el pagarés és bàsicament un IOU. És la promesa personal del prestatari de pagar un préstec. En emetre un pagaré, el prestatari exposa els seus actius al prestador. Un pagaré és transferible, ja que un prestador que rep la nota pot signar-lo a un tercer.
Funció del pagaré
Una hipoteca és un gravamen sobre els béns que el prestador o el préstec hipotecari té. En establir una hipoteca, el prestatari emet primer un pagarés al prestador que comprometria els béns immobles com a garantia si el prestatari era predeterminat. El pagarés és l’instrument utilitzat per transmetre la promesa del prestatari, mentre que la hipoteca és l’instrument que s’utilitza per fer complir la promesa.
Receptor
Una distinció important entre un pagaré i una carta de crèdit és la seva aplicació al receptor. El receptor del pagaré normalment subministra fons per a una compra. El receptor de la carta de crèdit no és la part que subministra fons per a una compra, sinó la part que rep els fons.