CAPM vs. DDM

Tant CAPM com DDM són mètodes per analitzar carteres de valors. En concret, s’utilitzen per estimar el valor dels títols en l’avaluació d’un preu. Els dos difereixen en termes d’ús, però. El CAPM se centra principalment a avaluar tot un portafoli mitjançant l'avaluació de riscos i rendiments, mentre que el DDM es centra només en la valoració de bons productors de dividends.

CAPM

CAPM, que representa el model de fixació de preus d’actius de capital, divideix la cartera d’inversors en dos grups. El primer grup consta d’un únic actiu sense risc i el segon grup consisteix en una cartera de tots els actius de risc. Aquesta última es denomina cartera tangent. També se suposa que tots els inversors tenen la mateixa cartera tangent. El grau de risc de cada actiu en la cartera tangent és equivalent a la co-variabilitat de la cartera de mercat. Quan es combinen aquests dos grups d’actius, es crea la cartera de frontera. A més, hi ha dos tipus de riscos: el risc sistemàtic, que no es pot diversificar i el risc no sistemàtic, que es pot diversificar mitjançant el manteniment de la cartera de frontera. Aquest és el principal avantatge del CAPM: considera només el risc sistemàtic, és a dir, els riscos associats només al mercat en qüestió.

Desavantatges de CAPM

El CAPM comporta diversos inconvenients. Un d’aquests és l'assignació de valors a la taxa de rendibilitat de l’actiu sense risc, a la taxa de rendibilitat de la cartera tangent, així com a les primes de risc. El patrimoni sense risc és sovint en forma de bons del govern, de comptes o de bitllets, que sovint se suposa que tenen un risc molt baix. El rendiment d’aquests valors canvia constantment a mesura que s’acosten a la maduresa. A més, el rendiment dels actius de risc, com ara les existències, pot ser negatiu si la caiguda dels preus de les accions supera les rendibilitats dels dividends. Les primes de risc també varien amb el temps. La naturalesa dinàmica del mercat té, per tant, un inconvenient en la naturalesa estàtica del CAPM.

DDM

DDM significa el model de descompte de dividends. És molt menys complex que el CAPM, ja que només se centra en les accions més que en una cartera d’inversions completa. Concretament, només se centra en les accions que paguen dividends, que tendeixen a derivar-se de companyies estables i rendibles, com ara els blocs de xips. Utilitza la definició de valor d’estoc per ser el dividend corrent per acció, dividit per la taxa de descompte menys la taxa de creixement del dividend. Per tant, utilitza les percepcions dels inversors i les dades de mercat per determinar el valor de les accions. El model DDM ofereix, per tant, la possibilitat de tenir en compte les expectatives dels inversors tot utilitzant una selecció molt simplificada d’entrada i de variables.

Desavantatges del DDM

El model DDM té diversos inconvenients. El principal inconvenient és que les valoracions borsàries poden ser molt sensibles als petits canvis en les entrades. Una petita modificació de la taxa de descompte dels inversors pot afectar en gran mesura el valor d'una garantia. A més, els inversors podrien confiar en el model com a eina de valoració quan encara és tècnicament un estimador en el seu sentit purista.