El primer executiu d’una empresa té moltes coses sobre les seves espatlles, si tot funciona de la manera que s’hauria de fer. El treball dur, el bon sentit empresarial i els esforços seriosos haurien de ser recompensats igualment entre els sexes. Però senyores, aixequeu-vos les mans si ja ho heu sentit abans: no és tan remotament tan fàcil ni tan clar.
Els investigadors de la Universitat d’Alabama acaben de publicar un estudi desesperant que analitza les taxes de acomiadament entre els directors generals. Tot i que a tot el món, les dones representen només el 10 per cent dels consellers delegats, les dones directives tenen un 45 per cent més probabilitats de ser destituïdes del seu càrrec. La millora del rendiment tampoc protegeix a les directives femenines com els seus companys masculins.
Les dones s'enfronten a una escalada en entorns corporatius des del primer moment i, pitjor encara, ningú no vol dir la veritat. L’anomenat sostre de vidre no només reté a les dones al lloc de treball; és destructiu per a tothom. A més, les poques dones que ho aconsegueixen poden haver de fer front a altres factors culturals. Un dels aspectes més destacats és el fenomen del penya-segat de vidre. En aquest escenari, les dones tenen més probabilitats d’arribar a la part alta d’una empresa només quan és la més precària. Per tant, les dones tenen més probabilitats de prendre la caiguda quan els factors que estan fora del seu control i, abans del seu temps, apuntalen un negoci a la vora.
"L’expedició del CEO s’acostuma a considerar com a evidència d’un bon govern corporatiu, ja que suggereix que el consell està prenent el seu paper de supervisió seriosament", escriu els investigadors de la UA en un comunicat de premsa. "No obstant això, la nostra investigació revela que hi ha biaixos de gènere invisibles, però greus, sobre com avalua la junta directiva i la seva decisió de retenir o disparar directius particulars".